Montbarbat - Vidreres

Sortim des de l’Oficina de Turisme Central de Lloret de Mar situada al carrer de les Alegries, 3 i vorejant el cementiri, anem a resSeguir la Riera d’en Passapera, per prendre la pista en ascens direcció a la urbanització Lloret Verd, i més endavant, vorejar el Turó del Pi Gros per la vessant Nord.

Sempre en ascens, malgrat trobar algun descans, anem enfilant cap al primer objectiu de la ruta: el Montbarbat. Aquí deixarem la pista principal a l’alçada d’un dipòsit, i passant pel costat d’una cadena, ens enfilarem fins al cim per camí en bon estat. Aquí podem visitar el Poblat Ibèric de Montbarbat. Des d’aquí podem gaudir d’unes vistes privilegiades on observar tota la depressió de la comarca de La Selva, els vessants de les muntanyes que l’envolten Montseny, Guilleries i Cabrerès, la part occidental de les Gavarres i el curs de la Tordera.

Desfem camí fins a la cadena, i continuem, ara en descens fins a la carretera que uneix Lloret de Mar amb Vidreres, tot i que l’abandonem per entrar a la urbanització Torrefortuna, on hi trobarem una rampa curta, però molt dura.

Ens ve un tram on predomina el paisatge rural i on podem rodar còmodament per pla, fins que ens enfilem a les ruïnes del Castell de Sant Iscle, espectaculars restes del passat medieval.

Tot seguit, tornem a pujar vorejant el Turó del Castellà, i comencem el segon objectiu important de la jornada, que consisteix en coronar la Serra de Caulès, just a sota del Puig Ventós a 388 metres.

En aquest moment, en descens, anem a enllaçar amb la ruta del Montgròs, i un cop coronat, prenem el GR92, per baixar fins a l’Ermita de Les Alegries, i arribar a Lloret de Mar, pel Carril Bici fins a l’ Oficina de Turisme.

Punts d’interès turístic

Poblat Íber de Montbarbat: el poblat ibèric de Montbarbat datat entre els segles IV-II a.c, es troba en el cim de la muntanya del mateix nom, a 331 metres d’altitud. La seva situació el fa un lloc estratègic i ben protegit. És el jaciment més gran de Lloret amb 5700m2. Està rodejat de muralles i torres defensives.

També s’han desenterrat alguns carrers, vivendes i altres edificis com magatzems d’aliments que daten entre els segles III i IV a.C. Hi han estat trobats alguns fragments de ceràmica àtica d'importació, que donen fe del pas o de la influència del món grec en aquestes terres.

Castell de Sant Iscle: fortificació que va pertànyer al vescomtat de Cabrera i en funcionament entre els segles XII i XV quan regia els destins del terme de Vidreres. De planta quadrangular amb torres als quatre angles, als qual s'adossà posteriorment un cos més petit a l'oest. Interiorment està dividit en diverses dependències, que es troben molt arrasades en l'actualitat. Diu la llegenda que els ossos de Sant Iscle estan enterrats en aquest Castell. Els arqueòlegs, però, no els han trobat.

Ermita de les Alegries: Fou la primera parròquia de la vila de Lloret. Es troba a 2,5 km del centre i fou església parroquial des que es consagrà l'any 1079 fins a l'any 1522. Té un campanar romànic i pintures al fresc de Calàndria. A Lloret, era tradició que el mar cobrís tot el pla fins al lloc anomenat les Alegries.